Qui són les altes capacitats?

QUI SÓN LES ALTES CAPACITATS?

Són aquelles persones amb un potencial intel·lectual molt elevat i amb una alta capacitat per la producció d’idees noves i originals. Existeixen molts mites al voltant de la superdotació i les seves característiques, les quals provoquen pors i negativitat tant als propis nens com a les seves famílies. S’acostumen a identificar aquells que generen problemes a l’aula i això alimenta el mite que ser superdotat és sinònim de tenir problemes. Com abans es detecti, abans podrem portar a terme les intervencions necessàries i donar resposta al potencial d’aquests nens. 

 

NOUS PARADIGMES DE LA INTEL·LIGÈNCIA

 

Antic pensament:	Nou pensament:
La forma en què es desenvolupa el cervell depèn dels gens amb què es neix.	La forma en què un cervell es desenvolupa depèn d’una interacció complexa entre els gens amb què es neix i les experiències que es té.
Les experiències que es tenen abans dels 3 anys d’edat tenen un impacte limitat en el desenvolupament posterior.	Les experiències primerenques tenen un impacte decisiu en l’arquitectura del cervell i en la naturalesa i grau de les capacitats de l’adult.
Una relació segura amb la figura “de apego” crea un context favorable pel desenvolupament i l’aprenentatge.	Les interaccions primerenques no només creen un context, sinó que afecten directament a la forma en què s’interconnecta el cervell.
El desenvolupament del cervell és linial: la capacitat d’aprenentatge del cervell creix constantment mentre el nen progressa cap a l’edat adulta.	El desenvolupament del cervell no és linial: hi ha moments i etapes clau per adquirir diverses classes de coneixement i d’habilitats.
El cervell d’un nen és menys actiu que el d’un estudiant universitari.	En el moment en què els nens arriben als 3 anys d’edat, el seu cervell és dues vegades més actiu que el dels adults. Els nivells d’activitat cauen durant l’adolescència.

ALTES CAPACITATS

Els professionals distingeixen quatre tipus d'aptituds excepcional:

 

• precocitat intel·lectual 
• superdotació   
• talent simple
•  talent compost

1.    PRECOCITAT INTEL·LECTUAL (98% deriva en superdotació)

Fenomen evolutiu, cognoscitiu i emocional de la intel·ligència humana en què nens en edats primerenques presenten un major desenvolupament intel·lectual.

 

És aquell nen que es desenvolupa a un ritme més ràpid que la resta dels seus companys, és a dir, la precocitat intel·lectual és un fenomen evolutiu. Aprenen a parlar abans, s’interessen per les lletres i els números abans, i llegeixen i escriuen abans...en definitiva la seva evolució intel·lectual és més ràpida.

La detecció de la precocitat es pot realitzar a partir dels 3 anys, perquè els test estàndards que s’usen per mesurar aptituds intel·lectuals comencen a ser fiables a partir d’aquesta edat. En edats més joves es pot intuir un desenvolupament precoç en certes àrees però seria lluny de ser un bon diagnòstic.

La precocitat intel·lectual pot ser l’ inici del camí cap a la superdotació, però no podem oblidar que en alguns casos això no passa i la intel·ligència d’aquests nens acaba igualant-se a la dels seus companys. Per tant, l’ avaluació i diagnòstic de la precocitat intel·lectual s’ha de revisar al llarg d’un temps per comprovar com evoluciona les seves capacitats respecte a la mitja dels nens de la seva edat.

La intervenció escolar és essencial en aquests nens, ja que aprenen més ràpid que els seus companys i no és estrany que acabin avorrint-se a l’aula.

·   

2.    SUPERDOTACIÓ

La Superdotació és el fenomen cognoscitiu i emocional, estable i global de la persona humana.

Diferència qualitativa en la forma d’aprendre.* Més enllà del QI

·        

Entenem per superdotació com un perfil complexa en torn a 3 eixos, i que per tant, no n’hi ha prou amb una única característica per a determinar-la.

Durant molt anys s’ha considerat el quocient intel·lectual superior a 130 com l’única dada suficient per a diagnosticar la superdotació. Avui dia, el professionals de la alta capacitació entenen aquesta perspectiva com a una simplificació errònia, perquè són necessaris altres signes per a determinar si una persona és intel·lectualment superdotada. 

La superdotació intel·lectual implica disposar de un gran potencial en totes les àrees que comprenen la intel·ligència humana, acompanyada d’una alta capacitat per les tasques creatives, i un pensament capaç de combinar aquests aspectes amb un resultat innovador i diferent.

Els tres eixos de la superdotació són:

       

• intel·ligència
• personalitat
• creativitat

·        

La superdotació i el seu mal ús, molt sovint, genera confusió. En l’àmbit de les altes capacitats intel·lectuals es barregen conceptes com superdotat, sobredotat, ben dotat o més capaç. Tots es refereixen a la mateixa realitat i per tant són equivalents i poden ser utilitzats com a sinònim.

Per un altre costat, tothom ha sentit a parlar de genis i prodigis. Aquests conceptes no són equivalents a la superdotació. 

Un geni és aquella persona extremadament capaç en el seu camp i que a través de la seva producció aporta alguna cosa realment innovadora a la societat. Es tracta d’una fita de la vida adulta que requereix maduresa i experiència, com seria el cas de Einstein.

Prodigi és un concepte que es reserva a nens que són capaços de fer coses sorprenents a edats molt joves, com seria el cas de Mozart.

El col·lectiu de persones superdotades comparteixen un seguit de característiques que els constitueix com a grup i els diferencia de la resta dels alumnes, però, per un altre costat, formen un grup heterogeni on cada individu és diferent.

 

3.    TALENT SIMPLE

Elevada aptitud en un àmbit o tipus d’informació (ex. Talent matemàtic)

·       

4.    TALENT COMPOST

       Combinacions de talents simples específics (Ex. Verbal+Numèric+Logic) 

El concepte talentós és ambigu en moltes ocasions i la seva diferència amb la superdotació no sempre ha quedat clara. Per exemple, al nen amb una alta implicació escolar  i que obté unes qualificacions acadèmiques brillants, normalment se’l considera superdotat, tanmateix, encara que en ocasions això és correcte, en altres, aquest nen posseeix talent tan sols a nivell acadèmic.

Gagné (1985)[1] sosté que la intel·ligència es concentra en una dicotomia que permet diferenciar al talentós del superdotat. El superdotat mostra una capacitat superior en tots els àmbits que composa la intel·ligència, no obstant, el talentós és brillant en un camp intel·lectual concret.

De manera que en el marc de les altes capacitats podem distingir el grup de persones amb talent i considerar-les com un fenomen diferent de la superdotació. El talentós mostra un elevat rendiment o destresa en una determinada àrea de coneixement, habilitat o conducta específica.

Àrees que conformen la intel·ligència humana i en la que podem detectar persones talentoses:

 

TALENT	DESCRIPCIÓ
1.  Esportiu	Mostren una habilitat excepcional en aspectes vinculats amb la psicomotricitat o la activitat física.
2. Artístic-figuratiu	Mostren una habilitat excepcional en el camp de les arts visuals i representatives.
3. Social	Mostren una gran capacitat de lideratge i un elevat potencial en consciència social.
4. Lògic	Mostren un gran potencial en tasques que impliquen raonament lògic, tant deductiu com inductiu.
5. Creatiu	Mostren una gran habilitat per produir i generar una àmplia varietat de respostes originals i creatives.
6. Matemàtic	Mostren una elevada capacitat per manipular i raonar informació de tipus quantitatiu o numèric.
7. Verbal	Mostren una habilitat excepcional per a manipular informació verbal, tant a nivell de comprensió com d’expressió.
8. Acadèmic	Mostren una habilitat excepcional i alt rendiment en les àrees del camp acadèmic i els aprenentatges formals. Les seves habilitats superiors responen a l’àrea verbal, lògica i memòria.

Les persones talentoses no sempre desenvolupen tot el seu potencial, ja que posseint un domini extraordinari sobre alguna de les àrees anteriors, aquest ha de ser estimulat pel seu entorn familiar, escolar i social per a que floreixi i es desenvolupi. Un nen no desenvoluparà el seu talent si a nivell escolar i familiar no se li donen les bases necessàries per a avançar i es materialitzi el seu potencial innat en una àrea determinada.

Conclusió

Dins del camp de l’ alta capacitat intel·lectual s’ha de distingir entre la precocitat intel·lectual, la superdotació i el talent.

La precocitat intel·lectual és un fenomen evolutiu que es caracteritza per un desenvolupament intel·lectual avançat en comparació amb altres nens de la mateixa edat.

Una vegada que la intel·ligència ha cristal·litzat i és ja una característica estable de la persona, podem parlar de superdotació, això implica tant una gran capacitat intel·lectual i creativitat com tenir determinats trets de personalitat.

Les persones talentoses són aquelles que tenen una gran capacitat en relació amb un aspecte concret de la intel·ligència o bé una gran destresa per una habilitat o un comportament específic. Són especialistes en una àrea.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL NEN SUPERDOTAT

 

 

Intel·ligència

La intel·ligència dels nens superdotats es diferencia de la que es considera normal per la rapidesa i la facilitat que tenen per aprendre, combinar i utilitzar els coneixements. Mostren un seguit de capacitats molt més desenvolupades o avançades que les persones amb un nivell intel·lectual normal o mitjà.

Capacitats en les que sobresurten:

1.    Alta capacitat en raonament verbal: té un vocabulari ampli i ric que li permet expressar-se i matisar les seves idees construint discursos molt elaborats. Hàbil en expressió verbal i aconsegueix transformar les seves idees en paraules amb molta precisió. Disposa d’un elevat potencial de comprensió verbal i mostra una habilitat excepcional per establir relacions entre conceptes.

2.    Alta capacitat memorística: registren i recorden dades diverses de forma molt ràpida i sense esforç. s’incrementa si el tema és del seu interès.

3.    Alta capacitat en raonament matemàtic: posseeixen un bon domini dels conceptes i símbols numèrics que apliquen tant per a calcular com per a resoldre problemes matemàtics. Accedeixen a les nocions de nombre abans que la resta dels companys. El nen superdotat acostuma a deduir com funciona per exemple una resta i ho relaciona amb la multiplicació, tot això molt abans que els seus companys, i amb els problemes gaudeix resolent-los o inventant noves maneres de fer-ho. Lamentablement, a l’escola no es valora ja que no se’l permet resoldre els problemes per altres camins ni saltar-se determinats camins.

4.    Alta capacitat de comprensió i generalització: mostren una gran habilitat per establir relacions més enllà dels fets observables, per connectar entre sí àrees de coneixements. El seu nivell de aprofundiment en determinats temes va més enllà del que es considera normal. Relacionen continguts d’assignatures i ho intenten aplicar el que ha après en d’altres, generalitzant així el coneixement.

5.    Alta capacitat en raonament lògic:  gran agilitat mental per la resolució de qüestions lògiques i abstractes, i per desenvolupar-se en els processos inductius i deductius:

• Inductiu: generar noves idees a partir d’un concepte
• deductiu: arribar a una conclusió a partir de diverses premisses

On el raonament inductiu obre diverses alternatives, el raonament deductiu troba el punt de trobada de diversos camins.

6.    Alta capacitat de concentració: poden passar hores i hores capficades en un tema del seu interès fins arribar a perdre la noció del temps. Però si la tasca els avorreix, aquesta capacitat despareix.

7.    Alta curiositat intel·lectual: gran interès per conèixer la resposta a qüestions que moltes vegades no són pròpies de la seva edat i passen inadvertides a la majoria de la població, nens curiosos.

8.    Alta capacitat perceptivo-espaial: facilitat per manipular simbòlicament figures en l’espai, i també per a establir relacions de mida, distància, posició i forma. D’aquí que molts gaudeixen amb els puzles i que des de petits saben orientar-se en l’espai, reconeixen camins pels que ja han passat o sàpiguen arribar sols on els seus pares hagin aparcat el cotxe.

Personalitat

Cada individu viu experiències pròpies que els fan únics i irrepetibles, no segueixen cap patró, però sí que com a col·lectiu existeixen sentiments i actituds que solen donar-se en aquest grup:

1.    Sentit ètic i moral molt elevat: preocupats pels conceptes abstractes del bé i del mal, del que és correcte o no, de la justícia i injustícia. Molt sensibles amb els problemes socials i la manera com els resolen, pateixen davant de determinades injustícies com la fam o les guerres.

2.    Capacitat de lideratge: capaços d’ influir en els seus companys, són populars i respectats. A vegades es detecta un lideratge intelectual: el busquen per resoldre problemes acadèmics. Els que són molt creatius inventen jocs i fa gaudir als seus companys. La seva capacita verbal potencia aquesta tendència al lideratge.

3.    Gran perfeccionisme: quan realitzen una tasca (del seu interès) acostumen  a plantejar-se objectius massa elevats, a les que difícilment podran arribar si no és amb ajuda. És important ajudar-los a corregir aquesta tendència al perfeccionisme perquè sinó es pot convertir en una font inesgotable de frustració.

4.    Autoconeixement molt desenvolupat: comprenen els seus processos intel·lectuals i saben quines són les seves principals facultats cognitives, de manera que poden controlar i regular el seu propi coneixement.

5.    Elevada sensibilitat: a més de mostrar una sensibilitat molt elevada cap a qüestions socials, acostumen a patir davant les crítiques cap a la seva forma de pensar i actuar. Manifesten una gran sensiblitiat cap a les emocions de les persones que els envolten. Reaccionen malament quan els culpen a ells o als altres d’alguna cosa de la que no són responsables o dels quals no comprenen els motius.

6.    Perseverança: si la tasca els resulta interessant, solen ser molt persistents i obstinats i no es rendeixen davant les dificultats. Les activitats que els agrada acostumen a caracteritzar-se pel seu elevat grau de dificultat i perquè els suposa un desafiament.

7.    Sensació de sentir-se diferent: tenen la sensació de no poder compartir els seus interessos amb els altres i de no trobar interlocutors vàlids per explicar les seves experiències, molt diferents de les que tenen les persones de la seva edat i del seu entorn.

8.    Inconformisme: no es queden satisfets amb les explicacions que es donen a classe, sinó que busquen respostes a les seves preguntes que els convenci. Busquen la causa de tot i no deixen de preguntar fins que la resposta té realment algun sentit clar i lògic. També es detecta la tendència a adoptar una posició crítica cap a l’entorn.

9.    Enginyós i imaginatiu: sorprenen amb les respostes originals que troben i apliquen als problemes que als que han d’enfrontar-se. Presenten propostes imaginatives davant de situacions complicades.

Creativitat

El potencial creatiu és una de les característiques bàsiques dels nens intel·lectualment superdotats. Es tracta de la aptitud per generar o inventar alguna cosa innovadora  i original. Una persona creativa té esperit d’inventiva i és hàbil en la producció de noves idees.

Manifestacions d’aquest talent creatiu:

1.    Originalitat: capacitat per generar idees novadores.

2.    Fluïdesa: capacitat de generar un gran nombre d’alternatives que amplien les possibilitats de resposta.

3.    Flexibilitat: la seva creativitat fa que es pugui contemplar el problema des de diferents punts de vista i que siguin flexible a la hora de generar solucions en funcions de les diverses variables que es presenten.

4.    Pensament independent: busquen les solucions més lògiques, encara que no sigui la més convenient, habitual, convencional o popular per la resta.

5.    Pensament integrador: gaudeixen generant alternatives i no els agrada donar cap pas sense tenir en compte el resultat final. Encara que treballin una part del problema, no perden de vista el conjunt del procés.

Motivació

La motivació és una característica intrínseca de les persones intel·lectualment superdotades: la força necessària per a perseverar en l’assoliment dels seus objectius que surten d’ells mateixos. Quan els interessa un tema hi dediquen moltes hores d’esforç. En aquest cas no és necessari premiar-los per a que s’apliquin ni motivar-los per a que obtinguin una bona nota, perquè troben satisfacció en la tasca mateix.

Però si la tasca no és del seu interès es torna incapaç de mantenir l’atenció més de 5 minuts i tot se li fa difícil.

“Ana, de 7 años, no hacía nunca sus deberes de matemàticas y, sin embargo, podía pasarse horas resolviendo problemas de aritmética que sí le suponía cierta dificultad. Cuanto más difícil era la tarea que se le proponía a Ana, más tiempo podía mantener su concentración...sin embargo, cuando ésta era demasiado fàcil o repetitiva se negaba a hacerla.”

Tanmateix,  també és important l’entorn del nen, la família i l’escola poden convertir-se en un catalitzador o un fre de la motivació del nen superdotat. Aquest té entre les seves característiques amb una motivació elevada interna cap al coneixement i aquesta pot ser potenciada o reduïda per components externs. D’aquí la importància de la correcta estimulació del superdotat.

Si el superdotat s’implica en la tasca, pot concentrar-se en la feina durant hores i hores. És perseverant, resistent i confiat en sí mateix...si es sent capaç de fer-ho bé.

Disincronia interna i social

Terrassier és un dels autors que més ha profunditzat en aquest tema.  Explica que dels possibles problemes que poden sorgir en un superdotat són:

- la disincronia evolutiva

- l’efecte Pigmalió negatiu

La disincronia evolutiva  és una de les característiques dels supèrdotats però no sempre desemboca en problemes. Depèn de les característiques de l’individu i de l’ambient.

És el desenvolupament desigual entre la capacitat intel·lectual (que evoluciona a un ritme més ràpid) i el desenvolupament emocional (que evoluciona a un ritme normal).

Problemes associats a la superdotació

Insatisfacció escolar

Els superdotats aprenen i s’organitzen de forma diferent a la resta d’alumnes, si aquesta diferència no es tractada correctament a l’escola és quan apareix la insatisfacció escolar.

La motivació per aprendre va desapareixent a l’escola a mida que se’ls ensenyen temes que ja coneixen o s’inverteix massa temps en ells.

S’ha de dir que a causa d’aquesta desmotivació, apareixen conductes disruptives o mals comportaments a l’aula que fan que els professors etiquetin aquests nens com a alumnes problemàtics.

Els professors sovint es pregunten com és que un nen superdotat que en principi està tan interessat per l’aprenentatge i el coneixement, està constantment molestant a classe, no acaba les tasques assignades i les seves notes són baixes o insuficients. La resposta és que les activitats utilitzades a l’escola no són les adequades per un adaptació correcta dels superdotats. Els canvis en l’àmbit escolar han de correspondre a la seva capacitat.

Insatisfacció social

Entenem per insatisfacció social el conjunt de problemes d’adaptació al propi entorn social que en ocasions pateixen els individus superdotats.

La seva capacitat intel·lectual els pot provocar problemes de relació amb els nens de la seva edat, ja que utilitzen un vocabulari més complexa que els seus companys, i els seus interessos i motivacions sovint no coincideixen.

A més, quan el seu entorn coneix les seves habilitats, les expectatives que desperten pot dificultar encara més la seva integració social.

És molt important per un bon desenvolupament de la personalitat d’aquests nens que sentint que pertanyen a un grup amb el qual s’identifiquen, que tinguin oportunitats per a relacionar-se amb els seus iguals, i que aquesta relació sigui fluïda i satisfactòria.

El fet de no tenir aquest grup d’iguals suposa un patiment i pot tenir repercusions a nivell emocional. Per això, s’han de prestar especial atenció a la consolidació de les habilitats de socialització i comunicatives, d’aquesta manera evitarem possibles problemes d’adaptació.

Insatisfacció familiar

Qualsevol tret diferencial d’un nen incideix en les relacions que el nen estableix amb els seus familiars. Les famílies amb nens superdotats no són una excepció, cadascuna reacciona de manera diferent a l’ hora d’afrontar el fet de tenir un fill superdotat:

• Ho entenen com una font de problemes
• Prefereixen negar-ho
• No atenen a les seves necessitats
• Generen grans expectatives sobre aquest fill
• Posen tots els recursos disponibles per assegurar-se que el nen sigui feliç

-      

Concepte de sí mateix

Tenir un fill superdotat pot afectar al concepte que els pares tenen de sí mateixos, és a dir, un dels aspectes que més preocupa als pares és sentir que no “estaran a l’altura” de les seves necessitats intel·lectuals.

Equilibri de poder pares-fill

Un altre aspecte és l’equilibri de poder entre pares i fill. Pot passar que el nen excepcional utilitzi la seva percepció de les situacions per a manipular o controlar les decisions dels seus pares.

Crítics amb l’escola

Sovint aquests pares són molt crítics amb l’escola i tendeixen a pensar que aquesta no té cap interès a ajudar el seu fill. Hem d’anar amb compte amb aquestes actituds perquè els nens la perceben i incrementen la seva aversió cap a l’escola.

Germans no superdotats

Finalment, “els grans oblidats” de la família, els germans “no excepcionals” dels superdotats, molts estudis mostren com aquests manifesten més patiment en àrees com l’ajustament emocional, la competitivitat, l’autoestima i la cooperació.

---